A proposit d’aquesta convocatòria, a la qual l’AVV s’adhereix plenament, el proper 12 de desembre a les 12 del migdia a la Plaça Urquinaona, us fem a mans l’article que amb el nom “Prou deteriorament de la Sanitat” vam publicar en l’últim núm de elButlletí.

Més que mai Sanitat Pública! No falteu!

Prou deteriorament de la Sanitat

El deteriorament de l’atenció primària fa anys que es produeix, des de molt abans de la pandèmia. La saturació dels centres de salut, les acumulacions de feina o la manca de professionals no haurien de servir de coartada perquè les administracions públiques o alguns grups professionals limitin l’accés als centres de salut posant barreres físiques o funcionals. Les causes de la degradació progressiva de l’atenció primària s’han de buscar en les decisions polítiques que han causat un finançament insuficient, una mala gestió dels recursos i una medicalització excessiva.

Algunes administracions i grups professionals ho han aprofitat per organitzar la demanda al seu gust: correu electrònic, telèfon, telemedicina. Això ha tingut i té conseqüències nefastes per a la població, sobretot la més envellida i la més pobre i necessitada, perquè és la menys “digitalitzada”. També perjudica l’atenció dels processos aguts sobrevinguts, com el càncer, ja que fa lenta la visibilitat.

És important i urgent recuperar el que s’ha retallat en els últims anys i garantir uns centres de salut oberts, accessibles i amables, on es doni prioritat a les consultes presencials; incrementar la infermeria comunitària amb la incorporació de noves professionals; augmentar el personal de les àrees d’admissió, que ha d’estar format adequadament, i desmedicalitzar l’atenció primària.

Tot i que durant la pandèmia s’ha vist que alguns canvis en la forma de treballar han permès conèixer certs beneficis, la consulta telefònica, per correu electrònic i les videoconsultes poden continuar per a alguns procediments, però no fent que el pacient s’hi senti obligat. L’atenció presencial ha de ser la predominant perquè facilita la relació cara a cara entre professional i pacient. Fer el contrari atenta contra la deontologia professional i deshumanitza l’atenció.

És urgent reforçar els serveis públics essencials: salut pública, salut comunitària, atenció primària i serveis socials. Cal atenció presencial en tots els serveis públics bàsics i millorar l’equitat d’accés a la resolució dels problemes de salut. Tota la població ha de tenir dret d’accés a tota la cartera pública de serveis sanitaris, visqui on visqui.

Cal implementar el rendiment de comptes i la transparència. Aquí rau la importància del funcionament dels consells de participació de centre.

Per últim, cal recordar que no permetrem que ens portin cap a uns serveis públics per a pobres que donen com a resultat uns pobres serveis públics, ni podem donar ales a l’afany de lucre de la sanitat privada, que tothom sap que deriva els pacients als centres públics quan les patologies es compliquen, ja que per a les mútues som clients i no pacients.