“Avui el Clot-Camp de l’Arpa acull la primera de les xerrades que “Guanyem Barcelona” durà a terme als barris de la ciutat sota aquest títol tan suggerent de “GUANYAR PREGUNTANT”, tota una declaració de principis.

I aquest acte avui aquí és possible per la feina que hem fet des de l’Assemblea SI aquest acte avui aquí és possible per la feina que hem fet des de l’Assemblea Social, des de l’Associació de Veïns i des de l’Assemblea del Procés Constituent del Clot-Camp de l’Arpa.

Volem agrair també a la gent de La Forja i de l’Esplai, a la Federació d’Entitats i al bar La Granjeta la seva col·laboració en aquest acte, perquè sense cadires, equip de so i energia elèctrica difícilment es podria celebrar.

No voldríem començar sense fer públic un record emocionat i a l’hora indignat, un record de solidaritat fraternal envers les nostres germanes i els nostres germans de Palestina assassinades i assassinats per l’estat d’Israel. Avui des del Clot-Camp de l’Arpa diem TOTS SOM PALESTINES, PROU GENOCIDI.

El Clot-Camp de l’Arpa és un barri de les classes populars, de persones treballadores, d’autònoms i autònomes, de petits comerciants. Un barri que, com tots els barris populars de la nostra ciutat, pateix la fractura social de la mà del que alguns anomenen crisi i altres anomenem estafa.
Un barri amb prop de 5000 persones aturades moltes de les quals de llarga durada; amb els joves més ben preparats de la nostra història condemnats a l’absoluta precarietat o a l’exili econòmic; amb manca d’equipaments per la nostra gent gran; amb manca encara de places d’escoles bressol públiques pels més petits del barri; amb escoles públiques amb menys hores lectives, menys mestres i menys recursos; amb uns serveis d’atenció sanitària col·lapsats que només romanen en peu pel compromís i la professionalitat dels seus treballadors i les seves treballadores; un barri en que l’habitatge és un luxe i la vivenda pública no se la veu.
El Clot-Camp de l’Arpa, com tants barris de la nostra ciutat, veu com els seus espais públics i els seus serveis públics son privatitzats, son mercantilitzats. Un model “Barcelona”, el del govern del Sr. Xavier Trias, que acaba de decidir en un acord entre CiU i PP que el Camp de l’Arpa és un barri turístic… Heu sentit bé, un barri turístic! I què significa ser un barri turístic? Doncs que els comerços podran obrir les seves portes els dies festius durant els mesos d’estiu. L’estocada definitiva al petit comerç que no podrà competir amb els comerços més poderosos. Aquesta és la Barcelona que no volem, la que converteix els nostres barris en parcs temàtics al servei dels interessos de les grans corporacions comercials i del turisme, la que vol als ciutadanes i a les ciutadanes com a mers figurants decoratius i consumidors acrítics.

Al Clot–Camp de l’Arpa, com a tots els barris populars, no ens han regalat res. Tot el que tenim és fruit del nostre treball i de l’acció persistent del veïnat.
De la feina sorda i constant de la l’Associació de Veïns, la que va aconseguir fa uns anys, per exemple, que 4 de les 5 escoles bressol públiques reivindicades siguin avui una realitat, la que ha aconseguit que ben aviat obri les seves portes la Residència-Centre de Dia Alchemika per a la nostra gent gran.
O esmentar la feina feta per la Pinya, coordinadora de joves del barri, que per fi ha fet realitat que els i les joves disposin d’un Casal a la Farinera.
Sense oblidar-nos del recent triomf col·lectiu pel tancament al nostre barri del Casal Tramuntana, centre de reclutament i d’ensinistrament de feixistes i xenòfobs. I això només ha estat possible amb la mobilització de la ciutadania i de les entitats del barri i amb el treball de constant i de formigueta de la gent d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

Als nostres barris la ciutadania ja està forjant l’alternativa, s’ha organitzat en assembles socials com la del Clot-Camp de l’Arpa, en moviments socials que lluiten pel dret a l’habitatge, pel dret a gaudir dels subministraments bàsics a la llar (aigua, llum, gas), per la renda bàsica ciutadana, pel dret a l’alimentació, contra l’increment abusiu del preu del transport públic, per la sanitat i l’educació públiques, per les pensions amb la marea pensionista, contra la pobresa i l’exclusió social… Però també autoorganitzant-se col·lectivament en les seves vides al marge del sistema, amb habitatge o transport compartit, amb horts comunitaris, amb cooperatives de consum ecològic, amb xarxes d’intercanvi, amb bancs del temps, amb alternatives cooperatives en l’energia elèctrica o les telecomunicacions, amb experiències de criança compartida…

Però aquesta tremenda energia transformadora de la nostra ciutat no és suficient només des d’aquestes fantàstiques bombolles de resistència. Ara hem de fer un pas endavant i hem de portar-la també a les institucions, amb noves formes de fer política, des de baix, que ja no passen per rendir comptes cada 4 anys, per fer veure que ens escolten cada 4 anys, que passen per rendir comptes cada dia, per ser escoltats cada dia. I és aquest l’espai de trobada i de confluència que avui pot significar “Guanyem Barcelona”.

En aquest procés de trobada és evident que hi haurà diferències i, fins i tot contradiccions entre nosaltres, així és la riquesa de la pluralitat i de la diversitat, no pot ser d’altra manera. Les haurem de superar, haurem d’integrar sensibilitats i experiències diverses, aprenent dels errors comesos i dels que cometrem. Aquesta serà la nostra fortalesa.
Sense oblidar, però, la més gran de les contradiccions, la que tots patim: que l’1% mani al 99%. Que ens mani qui de drets col·lectius i patrimoni públic en fa negoci privat

És per això que no hem de tenir por a guanyar, perquè la ciutadania ho som tot i ho podem tot.